Una vegada més l’estada a Lumsa crec que ha estat la més satisfactòria de totes les estades a Nepal des del primer any. Es veritat que a partir del tercer any, després dels primers canvis, vaig notar una certa evolució. Però aquesta vegada va ser un gran pas. Les ganes i la voluntat que han dedicat a la construcció d’un hostal de luxe per ells i segurament també per nosaltres a l’estar en aquest lloc remot, ha estat un rècord havent començat al mes de març i estar acabat al mes de novembre on ja van haver-hi els primers clients.
Quan vaig arribar encara quedaven coses per enllestir, però amb la Nimputi , el seu marit Kasji, el germà del Mingmar, el seu fill que tenia vacances, la Lamu, Pemba el professor, l’Ang Dawa, i aquesta vegada vam tenir el primer voluntari, el Joan de Camprodon, que va agafar sis mesos sabàtics i es va dedicar a viatjar per la Índia i altres llocs d’Ásia, fent estàncies en ONGes. Cal dir que gracies a ell, vam poder col·locar les mampares de les dutxes, ja que ningú mai havien vist tal cosa i per tant, no sabíem com fer-ho quadrar.
Entre tots, el primer que vam fer, va ser, amb una escombra, baietes, galledes d’aigua, i algun producte de neteja ecològic, netejar tot l’hostal de dalt a baix. Vam fer grups. El Joan dirigia les habitacions i la recepció, i jo amb les noies el menjador, la cuina i el rebost. Per ells, crec que era la primera vegada que netejaven algo tan profundament. Crec que no ho acabaven d’entendre.
Amb les noies a la cuina, vam treure totes les etiquetes de vasos i plats i cassoles. Ells no ho fan. Compren els vasos i els fan servir directament sense rentar ni treure l’etiqueta de fàbrica. Ho col·locaven al seu lloc sense rentar res. I quan els vaig dir que s’havia de rentar tot, vaig pensar que farien mala cara. Però no, senzillament es van passar el dematí posant vasos en remull i traient etiquetes.
Una vegada tots els estris de cuina van quedar nets i eixugats, els vam anar col·locant a diferents llocs. I seguidament, a la Nimputi, que era la encarregada de servir, li vaig ensenyar com es parava la taula per una persona com nosaltres. Per que ells no paren taula. Vam fer varies proves, i finalment, vam fer un esmorzar tots plegats. Curiosament per nosaltres, ells no havia menjat mai amb coberts. No en sabia i s’ho va menjar amb els dits. Molts de nosaltres, ho criticaríem, però a mi personalment, després de varis anys compartint amb ells molts moments, ja no em molesta, es més, es el seu sistema, la seva forma de fer, el seu viure, ells decidiran si ho volen canviar.
Quan es va acabar la feina de neteja i col·locació de plats i olles als armaris, ens vam dedicar a fer cortines i cobrellits i coixins per les habitacions. Tampoc havien vist fils i agulla, i amb les mans molsudes per la feina del camp, els costar agafar l’agulla, i lo mes divertit va ser l’hora d’enfilar-la. Només fèiem que riure. Tancaven un ull per veure si l’encertaven. Al Passang, el cuiner, li vaig haver dir que ho deixes córrer per que no hi va haver manera….Es va posar a riure.
Feta aquesta feina, vam passar a rentar llenç0ls i coixineres i tovalloles, i les vaig ensenyar a planxar. Les vaig haver d’explicar que anessin amb molt de compte per que la planxa era un ferro molt calent i es podrien cremar. No n’havien vist mai cap i no sabien per que servia. Vam fer els llits, vam col·locar les tovalloles als banys, vam penjar les cortines, els cobrellits i per últim vam posar les coixinets de decoració al cap del llit. Que bonic que va quedar tot. Fins i tot ells van estar satisfets de la feina, l’aprenentatge i contents de l’estona que va passar junts.
Un altre projecte realitzat. Una satisfacció mes apuntada. Els beneficis aniran per fer-ne d’altres. Amb l’Ang Dawa ens hem inventat el banc de Lumsa. Tots els diners recaptats de les dutxes, rentadores, wifi, mercat de roba, etc, van a parar al “banc” fictici de Lumsa que servirà per autofinançar el que se’ls espatlli.
El pròxim projecte de Lumsa serà dedicat a l’educació. Pròximament tindre una conversa amb el Pemba, el professor, per planificar lo més necessari i adient per la educació dels nens.
