Juny 2023 – Guinea Bissau
Per primera vegada m’he atrevit a anar a un continent poc conegut per mi. El luxe de pujar al Kilimanjaro a Tanzània, a Lenana Point a Kenya, un Safari a Botswana, Sud-àfrica, tot queda al passat i descobreixo la veritable pobresa d’un continent oblidat. Concretament Guinea Bissau.
Guinea Bissau no té res a veure amb el que hem estat fent a Nepal. És un país encara molt endarrerit i amb moltes més mancances. La calor és l’habitual en ells, per això tot es fa més feixuc.
Ens hem endinsat a Bajope-Canchungo, un poblet perdut entre matolls i papaiers. A tres hores de Bissau, la capital, en jeep, per carreteres mal enquitranades i enfangades pels monsons on la conducció és dificultosa. El poble més a prop és a 10 kilòmetres. Canchungo, l’última referència de civilització.
El poble està format per una gran família on tots es cuiden entre ells i tots són fills i cosins de tots i pares, mares, tiets i tietes de tots, finalment, no saps qui és fill de qui.
El pou d’aigua està en construcció. Té una profunditat de 14 metres i ja havien fet els tubs de ciment que van dins del pou, l’un sobre l’altre. Això era la part més dura de la feina i ja estava feta. Quan vam marxar, ho vam deixar tot organitzat amb la Mariam i la seva filla Adelina, que semblava que tenien clar que volien una millor qualitat de vida, perquè el poguessin acabar.
No hi ha aigua corrent, ni cap aixeta, ni electricitat, ni endolls. És a dir: ni dutxes ni neveres. És a dir: cap beguda fresca. Això és el que vaig trobar a faltar. Va ser el més difícil….. tot el dia amb calor i suant, i al vespre… ni una cerveseta fresqueta ni una dutxa d’aigua freda… Et rentes amb galledes d’aigua que com que és tèbia, el cos no s’arriba mai a refrescar. Vaig estar a punt d’abandonar…
Vam anar a visitar l’escola. No comment. Deixats de la mà de Déu.
Juliol 2023 – Dakar – Bissau
Vam anar amb Jeep des de Dakar, passant per Gambia, fins una altra vegada a Pucol a Guinea Bissau. Una aventura que no molt agradable degut als passos fronterers on s’ha de fer molta paperassa i burocràcia.
El pou d’aigua havia avançat bastant, tenien les politges posades, cal només col·locar una aixeta al costat de la casa principal per que tothom pugui accedir a l’aigua corrent. Sembla ser que la calor no els deixa córrer.
A més, vam comprar una nevera-congelador amb dos panels solars.
Vaig visitar de nou al Alberto, el director de l’escola. Es va emocionar de veure que finalment l’escola es podria reconstruir. El projecte constarà de:
- Separació d’una sala per poder fer dos classes per diferent edats de nens.
- Reconstruir el pou d’aigua.
- Adequar uns lavabos.
Si pugués comparar els dos pobles que hem assistit. Lumsa a Nepal i Pucol a Guinea Bissau. Mentre que a Lumsa, hi ha molta aigua i fa que poden rentar i cuinar més sovint i més fàcilment, a Pucol, la manca d’aigua dificulta la neteja de la roba i la personal. Encara que he de dir, que durant els deu dies que vaig estar-hi no em va faltar l’aigua per rentar-me. M’he la proporcionaven mati i vespre, pot ser no sols per rentar-me, si no també per refrescar-me d’una calor no “refrescable”. En general, tot es fa molt més feixuc.
Mentre que Nepal el turisme hi és present des de fa molts anys i a permès que la població, a pesar de la pobresa, tingui una economia mes avançada, notant-se en la seva forma d’organització més ràpida, l’anglès és la segona llengua i és parlada per un gran nombre d’habitants.
A Guinea Bissau, en canvi, hi ha un pressentiment d’endarreriment en el turisme i en l’economia. L’idioma oficial és el portuguès, encara que és molt tancat i com un dialecte, també es parla el Wolof, llengua africana i el francès té molta presència a la capital. En canvi, l´anglès es parla molt poc.
Em baso en l’experiència d’aquestes dues curtes estàncies a Guinea Bissau.
