Després de la llarga pandèmia i dels tocs de queda, al novembre del 2021, per fi, vaig poder tornar a Nepal. Després d’emplenar formularis i obtenir el passaport covid, i fer totes les proves pertinents PCR, etc, etc, vaig decidir volar amb tota precaució, distancia, seguretat als aeroports, cap a Kathmandu via Istambul.
Tots vam estar molt contents de la retrobada. La rebuda a l’aeroport va ser magistral. Van fer venir monjos amb els seus cants tàntrics per fer una cerimònia de benvinguda. Al poble l’alcaldessa de Salleri juntament amb d’altres membres de la comitiva van dedicar quasi tot el dia a fer discursos d’agraïment i de valoració de la feina que ha fet la fundació per ajudar al poble de Lumsa. Tot plegat va ser molt emocionant.
Precisament un any abans es va fer un envio de roba d’uns 300 kg. Aquesta roba va estar quasi un any en capses i vaig pensar que s’hauria fet tot malbé per la humitat. Però no va ser així, tot estava en perfecte estat i vam col·locar la roba i el calçat al terreny de bàsquet i vam procedir a efectuar la venda. Per sorpresa nostra va ser tota una revolució, ja que va venir gent de tots els pobles del voltant, cosa que va fer que es vengués tot i s’arribés a una recaptació d’unes 100.000 Nrps, o un lack com diuen ells, que ve a ser uns 1000 Euros al canvi d’aquells dies.
Vam sospesar quina prioritat i hi hauria en l’àmbit d’educació i vam decidir comprar tres ordinadors per als nens a l’escola. El professor Pemba està encantat. Van adequar una saleta i ensenya als nens el funcionament de l’ordinador.
Seguidament, amb el Mingmar, una sola reunió va ser suficient per perdre la decisió de construir el Lodge que era un projecte que ja teníem al cap anys enrere però que mai trobàvem el moment per portar-ho a terme.
Amb la meva neboda Maiana, vam passar dies i hores donant voltes per veure com podria quedar en un paper dibuixat aquest projecte. Finalment o vam aconseguir.
Un petit Lodge de quatre habitacions, una recepció, restaurant, cuina, bugaderia, rebost i un primer pis, la torre, com el Mingmar l’anomena, amb una sala i unes vistes inèdites a les Valls de Lumsa i a Pickey Peak, la muntanya emblemàtica de la vall amb els seus 4025 metres d’alçada.
Entre mail i mail, ens anàvem posant d’acord amb tot fins que ho van presentar al comú de Salleri i ens van donar el permís per construir.
