Finalment, arriba la carretera a Lumsa. La qual cosa fa que puguin començar a transportar en jeep, en lloc de fer-ho a peu, diferents estris provinents dels pobles de la rodalia o inclús de Kathmandú que és a vuit hores en jeep.
Així doncs, tenen l’oportunitat de transportar un generador elèctric de 20 kW. Tot i que van necessitar una vintena d’homes per poder-lo transportar a l’últim tram al costat del riu que era d’uns 800 m, on es va construir una caseta per a l’enginy. Originalment, en tenien un d’11 kW per a tot el poble que només els permetia una bombeta per casa.
Gràcies a la bifurcació duna canonada d’aigua canalitzada des d’un dipòsit a la part alta del poble, van poder conservar l’antic generador i produir electricitat dia i nit. Juntament amb aquest projecte, es va instal·lar a cada habitatge un comptador de quilowatts, de manera que es va poder començar a tenir més comoditats, com per exemple un bullidor d’aigua. I per ells, la gran revolució, va ser la instal·lació de la primera màquina de rentar roba, mai vista.
Cada rentadora val unes quantes rupies, de manera que es podria autofinançar en cas que s’espatllés.
Un altre dels objectius va ser l’educació i la comunicació.
Per això, es va improvisar un contracte amb el mestre Pemba Sherpa, un xicot de 24 anys que va fer estudis a Kathmamdú i parla l’anglès correctament. Té un contracte anual i se l’hi paga dues vegades l’any.
