ANTECEDENTS
Normalment, en els projectes als països desenvolupats es demana un principi i un final, i unes dates específiques. Al Nepal, concretament, un país encara en vies de desenvolupament, no hi ha res que tingui un principi i menys encara un acabament, ja que hi ha una evolució i una construcció constant de cada cosa.
L’octubre de l’any 2016, va ser una mena de prova. Vaig voler estar en observació per veure com aquell poble reaccionava davant d’algú que els volia ajudar. La primera idea era construir una petita sala amb dues dutxes: una per a nois i una altra per a noies. Finalment, es va acabar construint un edifici de dues plantes. A planta baixa, dutxes per a homes i per a dones i una cambra amb màquina de rentar roba. A la primera planta, hi ha una sala de reunions i, per sorpresa, em van fer la meva habitació perquè quan hi anés pogués tenir la meva pròpia estança. En un annex s’instal·laren els panells solars, s’aprofità l’estructura per adequar-la a l’habitatge i s’obrí la primera botiga-bar amb les primeres necessitats per al poble.
Seguidament, l’any 2017, aprofitant les ganes que tenien de tirar endavant, vam fer portar un generador elèctric que proporciona 20 kW. I a cada casa del poble s’hi va instal·lar un comptador elèctric. També es va fer arribar Internet i wifi.
El 2018, ja s’hi arribava per carretera i vam poder instal·lar la màquina de rentar roba i contractar un professor d’anglès permanent al poble.
El mes de maig del 2019, tot això està en funcionament: l’electricitat amb comptador a cada casa, Internet, l’edifici amb les dutxes, panells solars, la botigueta amb primers auxilis i la màquina de rentar roba. El juny del 2019, es va començar a construir un mur d’escalada que vam inaugurar el desembre del 2019. I el juny del 2020, va començar la construcció d’una xarxa amb canonades per a l’administració d’aigua corrent a cada casa. El dia 6 de gener del 2021, em van comunicar que aquest projecte havia finalitzat amb l’administració d’aigua corrent per a 110 cases.
Ells no tenen límit per començar o acabar. És un bistari-bistari, que en català vol dir ‘a poc a poc’. Ells decideixen quan comencen i quan acaben. Si hi ha monsons no hi van, i quan surt el sol s’hi queden fins a la posta. Tots s’hi involucren, i no són sempre els mateixos. Es canvien els torns, i si un no pot anar-hi, avisa el veí per si vol anar-hi ell. És un altre sistema de vida gens semblant al nostre. Estan molt agraïts en tots els aspectes.
Finalment, tot s’acaba quan es posa l’última pedra