Al maig del 2024, he tornat a Bajope a Guinea Bissau. Aquesta vegada, ha vingut la Lurdes.
La nostra sorpresa ha estat que el pou d’aigua ja està acabat i poden agafar-la amb galledes, a nou metres de profunditat. Per a ells ha estat un gran pas, ja que si no, l’haurien d’anar a buscar a peu a 600 m.
Aquesta vegada, el Pap, que ha vingut de Dakar com ha encarregat d’obra, ha fet que acabessin de posar els panells solars que faltaven per al pou i d’aquesta manera, i amb una bomba d’aigua, hem pogut instal·lar una aixeta que encara els facilitarà més bé i ràpid la seva obtenció.
Una imatge val més que mil paraules.
Així que, la novetat, ha estat que ens hem pogut rentar més sovint i més que rentar, refrescar, perquè la calor és el plat del dia.
Pel que fa a l’escola, també hem vist que els fonaments ja estan avançats. El problema és, una vegada més, la falta d’aigua.
L’Alberto va trobar massa car el pressupost de totxos i van decidir fer-los a ma per estalviar diners. (això diu molt de la seva part). El problema ha estat que, la bomba d’aigua del pou de l’escola no funciona i els totxos s’han de mullar perquè no es ressequin pel sol i s’esmicolin, que és el que començava a passar. Així que, el Pap, la Lurdes i jo mateixa ens vam trobar una tarda a 38 graus C, anant a buscar aigua a peu a un altre pou a uns 50 m durant dues hores i remullar els totxos per endurir-los.
En vista del problema i de ser urgent, hem de mirar de trobar una bomba d’aigua nova per no endarrerir els treballs. Així, el Pap, en farà venir una de Dakar, juntament amb alguns treballadors que estan més acostumats a les obres i podran agilitzar la feina.
La Lurdes es va encarregar d’ensenyar diferents jocs als nens de l’escola. Inclús vam fer jugar als professors, el joc del mocador i l’estàtua. Va ser un matí especial per tots i ens ho vam passar molt bé tots plegats.
Al vespre, reunits el Pap, l’Alberto, que s’assembla al Nelson Mandela i l’hem anomenat així, i jo mateixa, avaluem el projecte actual de l’escola i el seu futur. Així doncs, decidim fer un nou projecte de futur, que, pot ser en dos anys, o més, podria estar acabat. Tot és molt lent a causa de la inexistència de qualsevol material que s’ha d’anar a buscar, o a Canchungo a uns 9 km o a la capital, Bissau, a unes dues hores i mitja en jeep.
El projecte seria:
- Construcció d’una estança amb tres sales, dues de les quals seria perquè quan plou i els professors no poden venir a treballar, ja que viuen a Canchungo, hi poguessin pernoctar i així no s’atraça l’escolaritat. La tercera sala, tindria el servei de primers auxilis, que actualment no existeixen.
- Ampliar la font d’aigua perquè els nens es puguin rentar les mans abans d’entrar a classe.
- Instal·lar panells solars a l’escola per obtenir electricitat per poder fer funcionar un projector per passar documentals educatius.
- Pressupost per material nou del jardí d’infància tal com taules, cadires, pissarres i altres materials escolar.
- Proposem al Marcelo, un mestre jove sense feina, que faci de professor a la nova escola. L’Alberto hi està d’acord i faran una reunió entre ells. Rebrà un sou d’uns 35.000 XFO = 55 € durant 10 mesos.
De tornada a Bissau, amb la Zeferina, una farmacèutica que té un germà que treballa a Ripoll, i d’això li vam fer coneixença, ens ha acompanyat a comprar una petita farmaciola per l’escola. Gases, tiretes, aigua oxigenada, betaïna, bandatges i pomada pel dolor.
Cal remarcar el rol de la Lurdes a l’hora d’ensenyar jocs i practicar-los amb tots els nens i professors. Va ser un dia diferent per a l’Alberto, el Mamo, l’Anna Maris i l’Adeneus.
Igualment, vull agrair al Pap el seu bon coneixement per la causa, la seva destresa i rapidesa en trobar solucions i els bons contactes del seu entorn que fa que el projecte pugui avançar més ràpidament.
